Rambo

Els florentins, amb una certa mala bava, en diuen Rambo (i, fins i tot, diuen que prefereixen el de Donatello, que, entre nosaltres, és una mica efeminadet). Una de les nostres guies, la Rough Guide, diu que sembla un adolescent hormonat. En el primer cas, bé pot ser que els florentins no vagin mai a visitar els seus propis museus (com per altra banda fem els barcelonins amb els nostres; només fem cultureta quan anem a fer el turista). En el segon cas, em temo que la Rough Guide, que és molt bona, però de vegades una mica esnob, ho diu per allò de voler ser tan original i demostrar que les seves propostes són diferents i que allò que veu tothom no sempre val la pena.
Ara bé, no feu cas ni dels uns ni dels altres i aneu a veure el David de Miquel Àngel, que, a més, és en un museu, la Galeria de l'Acadèmia, que no sempre es visita bé, tot i que també hi ha d'altres peces que valen la pena.
De tota manera, cal admetre que un cert aire al primer Rambo sí que té.