Matxirul·los

Itàlia, i em sap greu fer una generalització tan radical, és un país masclista. Es pot veure quan, amb tota la barra, els nois fan festes a les mosses --estrangeres, esclar, que deuen ser més fàcils-- pel carrer, sense conèixer-les de res. I si amb aquesta no funciona, doncs provem-ho amb la del costat.
Es pot veure quan vas a comprar entrades per al futbol --l'altre dia vam anar a veure un partit de la Fiorentina; també és digne d'una entrada en aquest bloc--: les senyoretes paguen menys que els senyors!
Es pot veure quan quedes amb els propietaris de casa teva per firmar el contracte. En el nostre cas, només parlava el senyor, que, per descomptat, només es dirigia a l'Hèctor, perquè la Laia no hi tenia veu ni vot. És més, la Laia només va merèixer atenció quan la senyora li va mostrar com funcionaven la cuina i la rentadora.
Es pot veure quan engegues la televisió. A tots els programes, siguin d'esports, de tafaneries, concursos, de debat, d'actualitat... a tots, hi surten senyoretes amb robea estreta i més aviat escassa de tela, mostrant els pits fins a on és possible sense que els tanquin la paradeta. Hi ha un cas particularment obscè; es diu Striscia la notizia i ve a ser una mena de programa satíric sobre l'actualitat. Els dos presentadors són, esclar, homes, però hi ha dues mosses que van gairebé desvestides i que es passen tot el programa fent poses a sobre la taula: ara de quatre grapes, ara assegudetes, ara ajagudes. Les noies no diuen res, però els presentadors de tant en tant els dediquen algun comentari. Cada any, el programa fa un càsting per triar les dues mosses que faran aquesta prodigiosa figura de gerro de flors i s'hi presenten centenars de noies de tot Itàlia.
El mateix es podria dir de concursos de preguntes i respostes en què les noies només serveixen per llegir --malament-- alguna pregunta i per fer balls pretesament sexis, mentre el paper de presentador enginyós i saberut, el fa esclar un senyor que tampoc no s'estalvia comentaris sobre la bellesa de les seves acompanyants.
I al costat d'això, en canvi, no havia vist mai cap ciutat amb tantes llibreries, però això és una altra història i ha de ser explicada en una altra ocasió.