Brancacci

Els frescos de la capella Brancacci no són dels llocs més visitats de Florència: són una mica lluny del centre i del recorregut turístic habitual, no sempre es té prou temps per dedicar-hi una estona, l'església on són, Santa Maria del Carmine, no és gaire bonica...

Ara bé, són una meravella, meravella que, per cert, no es va redescobrir fins al segle XX, perquè havia quedat totalment enfosquida per un incendi al segle XVII i no es va mig netejar fins als anys 30. Mireu si són bons que Miquel Àngel hi anava per copiar-los i aprendre a dibuixar (de fet, va ser a les escales de la capella on un altre escultor li va trencar el nas per haver-lo tractat amb displicència de geni).

Els frescos, van començar-los Masolino i el seu deixeble Masaccio. Masolino, però, va haver de marxar a Hongria i, quan va tornar, va trobar una obra que el superava amb escreix: Masaccio havia aplicat als frescos les teories de la perspectiva renaixentista. El deixeble, però, va morir sense acabar la feina i, cinquanta anys més tard, ho va fer Filippino Lippi.

Lippi va imitar molt bé la manera de pintar de Masaccio, amb un problema: cinquanta anys d'espelmes i ciris havien enfosquit la pintura de Masaccio, de manera que Lippi va fer les pintures massa fosques. Això, però, no es va descobrir fins a la restauració del segle XX. Ara, els personatges de Lippi semblen palestins autèntics, no com els de Masaccio, que són florentins del segle XV.

A part d'aquesta, hi ha d'altres anècdotes curioses al voltant de la capella Brancacci. Per exemple, els ulls del comitent van ser arrencats per una part del poble florentí després d'una revolta. A més, hi ha el retrat de Botticelli mirant a càmera (el del mig) i els retrats de Brunelleschi, Alberti i el mateix Masaccio. Masaccio es va pintar a ell mateix tocant la capa de Sant Pere. Lippi, però, va considerar que això no estava bé i va esborrar el braç per pintar-ne un altre; la restauració va deixar veure les restes del braç original. Amb la restauració, també van reaparèixer els genitals d'Adam i Eva, que una mà púdica havia tapat amb unes fulles. Per cert, el mateix Lippi també es va pintar en un altre dels frescos. En fi, si podeu fer una visita a Florència, aquesta és una opció bona i no del tot habitual.