Llibres lliures

Em reconec pràcticament cec davant de les botigues de roba, que no és que em semblin totes iguals, sinó més aviat que em passen totalment inadvertides: puc dir que sóc inaccessible els seus encants. En canvi, no puc evitar que els ulls se me’n vagin darrere qualsevol mena de lletra impresa i que els aparadors de les llibreries m’atreguin sense remei. Suposo que és una malaltia com qualsevol altra.
Al carrer Sant Gallo, a tocar del centre de la ciutat, hi ha la llibreria Libri Liberi, que vol dir “llibres lliures”. No cal que digui quant de sentit té el joc de paraules, no cal que digui com de suggeridora –i alhora de real– pot arribar a resultar aquesta idea dels llibres lliures.
Libri liberi és una llibreria de nens, sobre nens i per a nens, cosa la qual, si bé es mira, la fa una llibreria per a grans. De nens, perquè el lloc té un encant infantil, de joguina, de passió, de diversió perquè sí; sobre nens, perquè hi ha tota mena de llibres sobre educació, sobre pedagogia o sobre psicologia infantil; per a nens, perquè hi pots trobar tota mena de llibres adaptats a la canalla: guies de ciutats, històries de l’art, contes, receptes de cuina... Fins i tot hi ha una enciclopèdia apassionant sobre L’antica arte di mettersi le dita nel naso, que, si voleu, us puc deixar, per si mai voleu aprendre la manera de tallar-se les ungles per furgar-se el nas millor, les diverses tècniques per fer-ho millor, les respostes que cal donar quan us diguin que això no es fa o, fins i tot, si heu de mirar-vos el mocador després de treure-us petroli.
Els llibres, finalment, estan classificats amb un criteri tan divertit com útil: per exemple, Pinnocchio i altri cattivi ragazzi (això és: Pinotxo i altres nens dolents), Llibres bellíssims, El plaer de la lectura, Els nens d'ahir o Peces úniques d’artista.
A la part del darrere, a més, hi ha un jardí preciós, que formava part d'un antic claustre, amb un teatre de titelles.
Sí, els llibres ens fan lliures. Comproveu-ho aquí.