Prec de Nadal

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
Et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.

Salvador Espriu

Hibernació

Amics lectors que heu resistit fins aquí: fins a finals d'any aquest bloc quedarà en estat d'hibernació, per tal com hem tornat a casa per fer els Pastorets i per menjar el caldo de Nadal. Bon Nadal i bon any a tothom.

Canonització immediata!

Aquest bloc, amb tota la modèstia, vol afegir-se al clam popular que omple els carrers d’Itàlia i que fa que fins les parets demanin el que és de sentit comú: Pavarotti, canonització!

Mitologia

Aviat --i jo ja no sé si és bo o dolent-- això del cristianisme serà per als europeus una cosa tan remota com la mitologia vèdica, grega o egípcia. Vaja, serà una altra mitologia. Llavors, entrarem als museus i a les esglésies i farem com els turistes a les ruïnes de Tailàndia o a les piràmides d'Egipte; és a dir, no entendrem re i direm 'oita, que és gran, això!', 'caram, com s'ho devien fer sense grues', 'és increïble que això ho fessin fa tants d'anys!'.
Arribats a aquest punt, per llegir Verdaguer, necessitarem un aparat de notes que ens expliqui què era allò de la Passió, i quan vegem segons quin quadro en un museu direm el que vaig sentir dir a una noia espanyola l'altre dia a la galeria de l'Acadèmia: "Mira, a esta gente, les salen llamas de la cabeza." La gente eren els apòstols; les llamas, eren les llengües de foc de la Pentecosta.

Fred

Fa unes setmanes, la ministra Gelmini va fer una proposta nova perquè els talls pressupostaris a la universitat no es notessin. És molt bona: fer un dia menys de classe a la setmana per així poder estalviar en calefacció i aire condicionat. Sembla que la Universitat de Florència ha tirat pel dret i ha decidit aplicar la política d'estalvi abans no s'aprovi la llei: a les classes no funcionen els radiadors i fa un fred de postguerra. Com podeu suposar, no només fa fred a les classes, però com a mínim un s'esperaria poder fer la classe sense bufanda i jaqueta. De tota manera, els americans, que deuen tenir la idea que quan vénen a Itàlia viatgen al tròpic, continuen passejant per la ciutat en pantalons curts i samarreta.
Cal dir una cosa, però: almenys ha deixat de ploure i això, tot i el cel gris que sembla que pesi damunt la ciutat, fa la vida una mica més agradable.

Florència gratis

Posem que algú vol passar un cap de setmana a Florència i vol veure el que s'ha de veure: cúpula de Brunelleschi, 6 euros; baptisteri, 3,5 euros; museu dels Uffizi, 10 euros; Palazzo Vecchio, 6 euros; Jardins Boboli, 6 euros; palau Pitti, 8,5 euros; i David de Miquel Àngel, 10 euros. Total: la bonica quantitat de 50 euros només en cultura, diguem-ne.

És per això que, per a tots els que ens vingueu a visitar, hem dissenyat el meravellós circuit Firenze Gratis, que garanteix diversió i entreteniment sense despesa pecuniària --ara, us fareu un fart de veure esglésies.

Comencem pel santuari de la Santíssima Annunziata, una església barroca on hi ha uns frescos d'Andrea del Sarto i el fresc miraculós pintat pels àngels i del qual ja vam parlar fa uns dies. A la mateixa plaça, hi ha el porxo de l'Ospedale degli Innocenti, de Brunelleschi.

A continuació, anem cap al claustre de la biblioteca Laurentiana, travessant el mercat de San Lorenzo. Llavors, cap al Duomo. No pujarem a la cúpula, però sí que entrarem a la catedral, per veure la cúpula des de sota (que al capdavall és des d'on s'ha de mirar).

Anem cap a l'església on Dante va conèixer Beatriu: és lletjota, però els dantistes som així.

Ens dirigim cap a la plaça de la República, passant per Orsanmichele, amb tot d'escultures de Ghiberti i Brunelleschi i un famós templet d'Andrea Orcagna. Passem per sota de l'arc de la plaça de la República i arribem al palau Strozzi, enorme, massís, exagerat. El travessem pel pati interior i sortim al carrer Tornabuoni. De seguida arribem a l'església de Santa Trinita, on, entre d'altres coses, hi ha uns frescos de Ghirlandaio i un parell de políptics gòtics ben guapos.

Davant de Santa Trinita, hi ha la columna de Cosme I.

Si tenim temps, ens arribem a la farmàcia de Santa Maria Novella i, fins i tot, perquè no sigui dit que els catalans som uns agarrats, podem entrar a la basílica: per 2,5 euros podreu veure obres de Masaccio, Brunelleschi, Ghirlandaio, Vasari, etc.

Anem fins al palau Davanzatti, un palau d'origen medieval que es pot visitar per dins. Hi ha mobles, frescos i pintures que donen una idea força aproximada de com era una casa florentina del renaixement.

Ara, tornem cap a la plaça de la Signoria. Al palau, sempre hi ha alguna exposició gratuïta, però la millor exposició és, de fet, la que hi ha a la plaça mateix i, sobretot, a la llotja: Cellini, Giambologna, escultures romanes...

Passem el riu pel ponte Vecchio i anem cap a Santo Spirito, de Brunelleschi, amb tot d'obres del renaixement i el barroc florentí.

D'aquí, passem per davant del palau Pitti (mirar la façana és gratis) i anem cap a la Porta Romana, una de les antigues portes medievals de Florència. Prenem l'autobús número 12 (1 euro i 20 cèntims) i pugem a San Miniato al Monte, una preciosa església romànica, amb uns mosaics medievals d'aire bizantí que fan impressió. Sortint de San Miniato, anem fins a Piazzale Michelangelo, per tenir una bona panoràmica de Florència, i després cap a la ciutat altre cop. Al costat del riu, podeu visitar la casa museu de Rodolfo Siviero, un lloc curiosíssim (i també gratuït).

Encara ens deixem coses, però per un cap de setmana està prou bé. A més de ser un recorregut baratet (tan barat que només et gastes les soles), permet veure les obres d'art al lloc on han de ser, que no és al museu.