Fúngol

De tant en tant, als diaris o als noticiaris catalans parlen d'algun desastre als camps de futbol italians. Com que cap de setmana sí, cap de setmana no, hi havia incidents, que van arribar a l'extrem quan fa un parell de temporades, en plena batalla campal, van matar un policia o un policia va matar un aficionat o una cosa semblant, el govern va decidir fer-hi alguna cosa.

Així, ara, quan vas a comprar una entrada per a un partit (que per cert és més barata per a les senyoretes), has de portar un document d'identitat, perquè l'entrada és numerada i nominal: tampoc és que comprovin qui ets o si tens antecedents o si ets un sonat, però la cosa queda molt aparent, la veritat, i gairebé et sembla que s'hi han posat seriosament.

Llavors, fas com en Delfí Abella i te'n vas cap al futbol. Fins vam comprar una bufanda de la Fiorentina per fer-nos-hi més.

Quan arribes a l'estadi, però, t'adones que tot això de la normativa de seguretat i tot plegat és una mica de mentida --una mica a la italiana, diguem-ne--, perquè un cop a l'entrada, no hi ha cap cua, sinó una mena de caos en forma de manifestació per passar per la porta, la qual cosa, esclar, aconsegueix abans qui més força fa. El procés és força lent, ja que s'entretenen a mirar que siguis qui diu l'entrada que ets. Ara, un cop a dins, allò és xauxa: a més que a dins de l'estadi s'hi ven alcohol (malgrat que a fora, en teoria, els dies de partit no se'n pot vendre), pots seure on vulguis, que ningú es preocuparà de si has ocupat el teu seient o el d'algú altre. De fet, la gent mira d'arribar-hi amb temps, perquè l'entrada es fa molt lenta, però, sobretot, perquè has d'ocupar el lloc que et vagi millor, no pas --i ara!-- el teu (nosaltres érem set, tots havíem comprat l'entrada per a llocs diferents i vam acabar seient junts). Això vol dir que, al final, els espectadors seuen a les escales o s'estan de peu a sobre els seients i els espais de pas, per veure-hi millor. Per descomptat, no cal patir per si hi hagués una emergència i s'hagués de desallotjar l'estadi o simplement treure una persona que es trobés malament; no cal patir-hi, perquè no passaria res: a Itàlia, les coses, sempre s'acaben resolent, per impossible que pugui semblar. De tota manera, millor no haver-ho hagut de comprovar.

El partit, contra el Bayern de Munic, va acabar 1 a 1, però, honestament, l'espectacle era a les graderies: primer, perquè la Fiorentina no és res de l'altre dijous; segon, perquè els florentins poden ser molt graciosos quan blastomen --cosa que durant un partit de fúngol fan amb gran prodigalitat.

Per cert, totes les mesures de seguretat no han servit de gaire res: el dia del partit, van tirar dues bengales, una de les quals va caure sobre la gent; cada setmana, hi ha baralles; fa un parell de jornades, van pelar un tifoso a Bolonya.