A les portes i finestres del palazzo Bartolini Salimbeni, un palau de principis del segle XVI, hi ha gravat un lema força curiós i que no necessita traducció: "Per non dormire". Sembla que a finals del segle XV, un dels Bartolini va anar-se'n a Venècia amb tota una colla d'altres mercaders florentins. En Salimbeni, murri ell, va convidar els seus amics a sopar i els va posar un somnífer a la beguda. L'endemà, l'únic que va anar a negociar amb els venecians va ser, esclar, el tal Bartolini, que s'hi va fer la barba d'or. Per recordar a tothom l'origen de la seva riquesa --i, doncs, del seu luxosíssim palau-- va fer escriure "Per no dormir" a totes les finestres.
El cinisme del personatge és considerable: imagineu que Amancio Ortega posés a l'entrada de casa seva una cosa com "Por traficar con tabaco entre Galicia y Portugal".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola "guapus", primer de tot demanar-vos disculpes per no haver tret el nas per aquí en tot aquest temps, pero la veritat es que les dificultats en diferents camps de la meva vida, m'absorbeixen el poc temps i energía que em queda.
Dit aixó, desitjar-vos una resta d'estada com a mínim tan fantàstica com la que ja porteu.
Lo de la enveja "sana" o "insana" ja us ho deuen haver dit una pila de vegades, aíxí que només em queda comentar un record que m'ha vingut al cap.
Fa ja un grapat d'anys, o dos, quan era jove i estudiava portugués, em va tocar fer un treball en portugués, sobre Florència i el Sindrome d'Stendhal, el meu company de treball, en aquells moments, segur que no s'imaginaba passant 6 mesos a la Toscana... oi? :-) Petobruts a dojo.
Qui sap si el teu company no s'imaginava passant sis mesos a la Toscana des que va ser a Florència per primer cop quan feia, posem per cas, tercer de bup? No se sap mai què pot passar amb els desitjos? Espero que això que apareguis per aquí vulgui dir que poc a poc les coses van posant-se al seu lloc.
Publica un comentari a l'entrada