Tot i que, en teoria, Florència era una ciutat oberta, quan les tropes nazis es van retirar de la ciutat, van voler complicar l'avanç aliat i van fer esclatar els ponts que travessaven l'Arno. Van salvar el Ponte Vecchio, tot i que només en part, per tal com van fer saltar els caps de pont. El pont de Santa Trinita, en canvi, el van fer saltar del tot; l'havia projectat Ammanati amb l'ajut d'un tal Miquel Àngel i era, segons deien, un dels ponts més bonics d'Itàlia. Tan bonic era que els florentins van decidir reconstruir-lo exactament com era i on era, fins al punt que van treure de la llera del riu les restes que en quedaven, entre les quals les quatre estàtues de les estacions que hi ha als extrems de les baranes. Les quatre estàtues, però, no estaven senceres: a la Primavera, li faltava el cap i van haver-n'hi de posar un de nou. L'any 61, però, disset anys després que els alemanys l'aterressin, tres anys després que els florentins el reinauguressin, van trobar el cap al fons del riu... a Pisa! Si us mireu la Primavera, veureu clarament, a l'altura del coll, una mena d'esquerda: és just on van unir el cos i el cap de l'estàtua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada