Bianca Cappello era filla d'una de les famílies més riques de Venècia, i als 15 anys --ai, l'amor!-- es va enamorar d'un treballador del banc de son pare. Com que la passió ja les té, aquestes coses, van escapar-se a Florència, on es van casar i van tenir fills. La Sereníssima, esclar, no s'hi va resignar i va fer tot el que va poder perquè els florentins els tornessin la nena esgarriada, però Francesc I els va dir que ja podien anar esperant.
De fet, Francesc I, casat amb Joana d'Àustria, va fer molt més que això: es va enamorar bojament de la mossa i la va seduir amb regals i favors. Casualment, uns anys més tard, just davant de casa seva, el marit de la Cappello va ser assassinat. Llavors, el Gran Duc va construir un palau per a la noia, ben a tocar del seu, per poder visitar sempre que volgués la que ja era la seva amant . De fet, la llegenda diu que hi ha un passadís subterrani que va del Palau Cappello al Palau Pitti. De tota manera, ja sabeu com eren les coses al segle XVI: tot i la presència de l'esposa oficial, Bianca s'estava al Palau Pitti més sovint que a casa seva. Poc després, va morir Joana d'Àustria i Francesc va trigar poc menys de dos mesos a casar-se amb Bianca.
Uns anys més tard, Francesc i Bianca van morir en una de les viles medicees l'una l'endemà de l'altre. La llegenda, altre cop, diu que la família, que mai havia vist de bon ull la veneciana, i en particular el cardenal Ferran de Mèdici, el futur Ferran I, va enverinar la parella. La llegenda, aquesta vegada, potser la confirmen unes anàlisis toxicològiques que van fer l'any 2006: a les restes de Francesc I hi havia uns nivells d'arsènic molt superiors als normals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada