El pobre Sant Francesc, pobre (observeu aquí l'hàbil joc de paraules de l'autor), no s'imaginava que, gairebé vuit segles més tard d'haver anat pel món predicant l'austeritat i la pobresa, la seva població natal acabaria convertida en una mena de parc temàtic dedicat a la seva memòria, amb tot de botigues que venen: creus de Sant Francesc, retrats de Sant Francesc, figures de Sant Francesc, el Càntic de les Criatures de Sant Francesc, rajoles per penjar a l'entrada del xalet amb pensaments de Sant Francesc, medallons de Sant Francesc... I encara bo que els franciscans (menorets, conventuals o de la varietat que sigui) han aconseguit mantenir l'espiritualitat de la basílica i no ho han convertit en un supermercat de la fe i els miracles com ara Lourdes (per bé que és de suposar que si hi vas
un dissabte de gener, sota la pluja, no hi ha tants visitants com deu haver-hi un dia de vacances d'estiu). De tota manera, parc temàtic o no, amb pluja o sense, tampoc no cal ser cínics: els frescos del Giotto són meravellosos, les dues basíliques són un prodigi, als carrers de la ciutat --malgrat les botigues-- sembla que el temps no hagi passat al mateix ritme que a la resta de llocs, les altres esglésies de la ciutat també mereixen una visita, la panoràmica de l'Umbria des de la Rocca Maggiore és espectacular, veure les túniques de Santa Clara i Sant Francesc provoca una sensació gairebé torbadora... En fi, aneu-hi, si podeu, si voleu.
El pobre Sant Francesc, pobre (observeu aquí l'hàbil joc de paraules de l'autor), no s'imaginava que, gairebé vuit segles més tard d'haver anat pel món predicant l'austeritat i la pobresa, la seva població natal acabaria convertida en una mena de parc temàtic dedicat a la seva memòria, amb tot de botigues que venen: creus de Sant Francesc, retrats de Sant Francesc, figures de Sant Francesc, el Càntic de les Criatures de Sant Francesc, rajoles per penjar a l'entrada del xalet amb pensaments de Sant Francesc, medallons de Sant Francesc... I encara bo que els franciscans (menorets, conventuals o de la varietat que sigui) han aconseguit mantenir l'espiritualitat de la basílica i no ho han convertit en un supermercat de la fe i els miracles com ara Lourdes (per bé que és de suposar que si hi vas 
un dissabte de gener, sota la pluja, no hi ha tants visitants com deu haver-hi un dia de vacances d'estiu). De tota manera, parc temàtic o no, amb pluja o sense, tampoc no cal ser cínics: els frescos del Giotto són meravellosos, les dues basíliques són un prodigi, als carrers de la ciutat --malgrat les botigues-- sembla que el temps no hagi passat al mateix ritme que a la resta de llocs, les altres esglésies de la ciutat també mereixen una visita, la panoràmica de l'Umbria des de la Rocca Maggiore és espectacular, veure les túniques de Santa Clara i Sant Francesc provoca una sensació gairebé torbadora... En fi, aneu-hi, si podeu, si voleu. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada