Nadal florentí

L'amic i poeta Víctor Pallàs va venir uns dies a Florència. Ens va fer un regal:

NADAL FLORENTÍ

Totes les coses del món
són en el cel florentí.
L’Arno, impiu, ha arrossegat
dinasties i existències
davall de les arcades del pont vell,
però el pòsit dels segles s’ha obstinat
a servar-ne vida, història i fets.
Tots els meus quins, coms i perquès
s’endinsen en les tombes dels més grans:
Miquel Àngel, Dant; quin somni de marbres
us fa més grans, ran la Santa Creu!
Em fonc en cada pedra del carrer
i al pas dels instants el Gran Arquitecte
m’esguarda i segueix:
David, immens, sempre m’encertaràs
quin és el meu neguit
des de tanta pètria serenor.
Noble inexpert, insaciable
en abastar tants i tants somnis,
em neguen els desigs,
divago de passió en passió
i us veig, Giotto, Rafael,
Leonardo, Fra Angelico
amb totes les meravelles
que les vostres ments sublims
enginyaren i engendraren.
Camino amarat de vespre
en aquesta tarda que s’esmicola,
llustre insubornable,
entre Sant Marc i el Duomo,
de Sant Miniato a dalt Fiesole.
Sé que se m’ha gravat el gest
en el frontispici d’una memòria
trencadissa i fugissera,
però el record dels molts llibres llegits,
ara se m’obre al bell imaginari
de l’esguard mig esborrat
del bon Cimabue desfigurat.
I totes les Anunciacions,
estels, pessebres i reis adorant
s’empararan d’aquell Crist dessagnat
que un dia fou l’Infant més estimat.

Perquè les raons del món
prenyen un cel florentí
que gaire més no ens pot dir.