dijous, 19 de febrer del 2009

Homo universalis

Els homes del renaixement mai no van tenir una parenta com la meva tieta Mercè, que sempre deia allò que home de molts oficis, pobre segur. I, si la van tenir, segur que no se la van escoltar, perquè, tot i que no es pot assegurar que fossin pobres, el que és segur és que eren homes de molts oficis: aquests paios eren alhora pintors, arquitectes, escultors, poetes, orfebres o, fins i tot, usurers i jugadors, com per exemple Benvenuto Cellini, que va viure i treballar en una casa al número 59 del carrer de la Pergola, ben a tocar de casa nostra.
Com que sempre és preferible jutjar la gent pels seus millors actes, no recordem Cellini per haver deixat diners a interessos abusius, cosa que per cert també feia el Giotto, sinó per haver fet obres com ara el Perseu de la plaça de la Signoria, que li va encarregar Cosme I de’ Medici el 1545. De fet, sembla que Cellini era tan exigent esculpint com fent d’usurer: per fer el Perseu, va arribar a fondre la coberteria de casa seva; per cobrar els deutes, amenaçava els morosos amb un arcabús.
Cellini, a més, es va guanyar fama de trampós i estafador. Es diu que apostava diners per endevinar el sexe dels nadons. Una vegada, va apostar amb Elionor de Toledo, dona de Cosme. Després de perdre la juguesca, la gran duquessa va acusar-lo d’haver canviat un mascle per una femella. Ja veieu que sabia fer de tot.