Recorda la visita d'algun rei a la ciutat de Lucca i com el poble el va rebre amb alegria i tot això... Però resulta que ja no tenen rei (de fet, l'hereu, ara mateix està participant en un xou de telerealitat en què tot de famosos ballen i fan el ridícul a canvi de no sé exactament què). No tenen rei, però els cartells i els monuments hi són. Els nens deuen preguntar als seus progenitors o als seus mestres qui eren aquell Víctor Manuel o aquell Humbert de Savoia, i els progenitors i els mestres els deuen dir que abans el cap de l'estat no el triaven, sinó que era un càrrec que passava de pares a fills. I els nens deuen pensar quin sistema més idiota.
Els cartells hi són i els visitants en fem fotos i pensem quina història més curiosa té aquest país i, quan hi reflexionem, si és que hi reflexionem, ens adonem que el món no es va acabar quan la monarquia va perdre el referèndum.
Com no s'acabarà quan siguem nosaltres els que no tinguem rei, però encara hi hagi un hotel que es digui Joan Carles I o a les estacions de tren hi hagi rètols que recordin que a la inauguració va venir-hi un membre de la família reial. Llavors, potser els hereus de la família Borbó hauran d'anar a Mira quién baila, perquè els progenitors i els mestres puguin explicar els seus fills què era allò tan estrany de la monarquia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada