Exactament igual com passa amb els cocodrils albins que neden per les clavegueres de Nova York, i l'existència dels quals ningú no ha pogut demostrar, així passa amb dues menes de persones, la corporeïtat dels quals encara no he aconseguit provar: els florentins i els votants de Berlusconi.
Pel que fa als primers, sospito que deuen amagar-se en caves profundes per fer-hi reunions secretes, perquè encara no n'he conegut cap: he conegut maremmans, livornesos, arettins, sicilians, napolitans, vènets (i també grecs i turcs)... però encara cap florentí.
Pel que fa als segons, imagino que deuen ser semblants als antics votants d'Aznar, inexistents com animetes, com esperits, però sobtadament sòlids a l'hora de fer el recompte de vots, característica aquesta que a nosaltres ens va regalar vuit anys de bigotis prepotents i a ells no sé quant de temps d'ignorància obscena en forma de figura de cera reconstruïda a base de cirurgia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
I tant que existeixen, el que passa es que només són visibles a l'altre costat del pont (aeri)
Publica un comentari a l'entrada