El pobre senyor X va decidir traslladar-se de Mugello a Florència. El Ministeri de Defensa de la República Italiana, vés a saber per què, no se’n va assabentar, de manera que va continuar enviant tot de cartes per al senyor X a la seva adreça anterior a Mugello. Com que no en rebia cap resposta, el Ministeri va decidir que el senyor X era mort. De la trista circumstància, però, el pobre senyor X no se n’havia assabentat. Ho va saber quan va haver de demanar uns documents al ministeri en qüestió. Llavors, la senyoreta del telèfon, molt amablement, va informar-lo del seu decés, a la qual informació el presumpte mort va respondre dient que era viu i que, a més, se sentia força bé. De tota manera, sembla que la seva protesta no va servir de gaire res, per tal com, pocs dies després, va rebre una carta del Ministeri, aquest cop a l’adreça correcta: “Ho hem controlat: vostè és mort”, deia la lletra. Finalment, l’ajuntament de Florència va haver de fer un document de nom inquietant: el certificat d’existència en vida. Només davant d’aital document els funcionaris del Ministeri van admetre finalment que el senyor que els el portava (i que presumiblement havia anat pagant impostos, cobrant sous, contractant serveis diversos i, encara més, exhibint el seu document d’identitat) era viu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada