Burocràcia italiana, IIa part

El pobre senyor Y viu just al límit entre Florència i Bagno a Ripoli; bé, just al límit no: a sobre del límit, perquè casa seva queda partida per la meitat i 45 metres quadrats pertanyen a un municipi i els altres 45 a l'altre municipi. Com que a Itàlia la primera residència està exempta d'impostos municipals, el senyor Y vivia tan tranquil, fins que l'ajuntament de Florència va reclamar-li unes taxes endarrerides. "Què deu passar?", es va dir el senyor Y gratant-se la clepsa. El que passava és que, com que l'ajuntament de Bagno a Ripoli considerava que la casa del senyor Y era primera residència, l'altre ajuntament havia considerat que els 45 metres que quedaven dins el seu terme municipal eren la segona residència, tot i que, de casa, el senyor Y només en té una. Mentrestant, potser el senyor Y pot anar passar els caps de setmana i les vacances als 45m2 de casa que té a Florència.