Autobusos

Entre els molts tòpics que els turistes fan circular sobre Itàlia quan tornen a casa seva n'hi ha un de molt curiós, aquell que diu que, a Itàlia, ningú no paga mai a l'autobús. De fet, n'hi ha que encara van una mica més lluny i, fent sociologia diletant, es pregunten en veu alta com pot funcionar aquest país, si ningú no paga mai. No em reca dir que el tòpic és, ras i curt, mentida. L'altre dia, anant cap a la cartoixa de Galluzzo (en parlarem a la propera entrada: quina meravella! quina tristor veure un món que s'acaba, si no és que ja s'ha acabat!), l'altre dia, deia, van pujar dos revisors a l'autobús. Anaven vestits de carrer, de manera que els que érem a dins no els vam veure fins que van ser dalt del vehicle. Bé, doncs: de tots els viatgers, els dos únics que anaven sense bitllet eren dos estrangers, que no érem nosaltres i als quals es va multar diligentment.
O sigui que si voleu anar fent antropologia sobre els italians, haureu de buscar-los un altre defecte.