Els exàmens, en aquest país, són orals i públics, i has de demanar hora com al metge: uns dies abans de l'examen, s'obre una llista i, si vols fer-lo, t'hi apuntes. Quan fas l'examen, però, et pots trobar que tota l'aula estigui plena, amb tota la gent que ha de fer-lo després de tu, però tambe amb tots els que el volen fer més endavant i que hi vénen per veure per on respira el professor. És un sistema bastant curiós, perquè, esclar, pots escoltar les preguntes que fa el professor i les respostes de l'alumne, de manera que això dóna un cert avantatge als que fan l'examen després. De fet, si et toca dels primers (en el meu cas el primer), tens una certa sensació de ser en un teatre d'operacions d'aquells on els metges d'abans aprenien anatomia mirant com algú obria en canal un cadàver.
De tota manera, no patiu: prova superada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
no esperava menys. Tant preocupar-te i mira. Per cert, ara feia dies que no entreva al bloc i se m'havia acumulat feina'així que faré un comentari general. Laia, vull uns barretets, prego. El pobre senyor X/Y, existeix de debò? PObret meu
Clo
Publica un comentari a l'entrada