Jo no volia, però ser un estudiant complidor de vegades té aquestes conseqüències. El professor va dir "demà classe a la plaça" i jo, com un clau, allà, a la plaça a les 9 del matí. No estava sol, esclar: a part d'altres estudiants complidors, també hi havia la televisió. De manera que jo, que, per casualitats d'aquestes estava assegut a primera fila, per dos segons, vaig aparèixer al Telegiornale del vespre de la 7. Els meus dos segons de glòria van del minut i 11 segons al minut i 13 segons de la crònica que podeu veure aquí. Em tapo la boca amb la mà, però em sabreu reconèixer.
Em sembla que no havia estat tan famós des que l'Astre Intercomarcal em va fer pujar a l'escenari per regalar-me una llonganissa de Vic --però això és una altra història.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Se't veu bé. No prens apunts compulsivament com les noies que tens a l'esquerra, però mostres una actitud possitiva, és veu que et portes bé a classe.
Publica un comentari a l'entrada