Cadenes infrangibles o la dificultat de distingir realitat i ficció

A la novel·la Ho voglia di te, de Federico Moccia, que no he llegit i no crec que llegeixi mai, els dos protagonistes, per mostrar el seu amor infrangible i etern, lliguen un cadenat en un fanal del pont Milvio de Roma i després llencen la clau al riu Tevere. El llibre va tenir tal èxit que centenars d'adolescents, amb aquesta habilitat que tenen per voler ser originals i acabar no sent-ho gens ni gota, van fer el mateix que els protagonistes de la novel·la, de manera que els fanals del pont es van doblegar pel pes dels cadenats i les autoritats van haver de posar unes pilones davant dels fanals i van traslladar-hi els cadenats. Us juro que no és broma.

L'estranya tradició ha arribat a d'altres ciutats italianes, entre les quals, Florència, on l'ajuntament va haver de prohibir que es posessin cadenats al monument a Benvenuto Cellini que hi ha al Ponte Vecchio. Si la policia municipal t'enganxa, et poden caure 50 euros de multa. Suposo que és per això que per tota la ciutat vas trobant cadenats penjats de baranes i llocs diversos, en molts casos amb els noms dels dos enamorats escrits. Aquesta foto és del Piazzale Michelangelo.

Aquesta és del ponte alle Grazie.

Aquesta és d'una finestra de la cúpula del Duomo. Aquest és un cas especialment preocupant, perquè, si van llençar la clau per la finestra, hi havia altíssimes probabilitats de tocar un turista japonès.

Jo flipo una mica, la veritat.