Per la mateixa època, a Florència feien també la façana de la catedral --del Duomo-- de Santa Maria del Fiore.
Curiosament, també s'havia començat a construir els mateixos anys que la de Barcelona, el 1296, i, curiosament també, va estar uns quants segles sense façana. Quan finalment la van acabar, també amb l'estil neomedieval en voga a tot Europa durant l'últim terç del segle XIX, es van basar en el campanar i en els laterals de l'església, de manera que potser és veritat que no desentona gaire.
En canvi, a mi la que m'agrada és aquesta, de façana:
És la de San Lorenzo, una església de Brunelleschi, el mateix de la cúpula impressionant de Santa Maria del Fiore i que aquí també en va fer una de més petita, que es veu a la segona imatge. Com veieu, San Lorenzo no està acabada i per això m'agrada, perquè és testimoni de la història. De fet, hi va haver un projecte d'un xicot que no ho feia malament del tot, que es deia Miquel Àngel, però al final no va haver-hi diners o ganes o temps per acabar la feina.
Si ara volguéssim acabar-la, però, què hi hauríem de fer? Fer com a la catedral de Barcelona o al Duomo, un afegitó, molts segles després, en un estil que no és ni el del temps de la resta de l'edifici (si realment fos possible esbrinar quin és l'estil d'edificis que triguen uns quants segles a acabar-se) ni el del temps de la construcció de la façana? Fer una cosa totalment nova i diferent, amb un projecte d'un arquitecte contemporani (com ara aquell pont de Calatrava a Venècia)? Potser millor deixar-la com està?
1 comentari:
Hèctor, No crec que respongui ningú a aquesta entrada ... salut
Publica un comentari a l'entrada