Barrets i herbes

Al carrer Creu Coberta, a tocar de la plaça Espanya, hi ha --hi havia-- una botiga de barrets. La van fundar el 1907 i fa uns quants anys l'ajuntament de Barcelona va posar-hi una placa al davant pels anys de servei a la ciutat i perquè era una botiga històrica --de les poques que encara no s'havien convertit en botiga del senyor Amancio Ortega, cafè amb parets de totxo vist o restaurant de menjar ràpid. El mateix ajuntament, ben curiosament, és el que ha promogut la reforma del carrer Diputació i ha obligat a tancar el mateix negoci que uns anys abans havia merescut el seu reconeixement.

A la Via della Scala de Florència, ben a prop de Santa Maria Novella, hi ha una farmàcia-herboristeria. És fàcil de trobar, perquè l'olor d'herbes se sent des de cinquanta metres abans d'arribar-hi. La van fundar els dominicans l'any 1221 i, des de llavors, ha continuat oberta, per bé que l'aspecte actual és, més o menys, el que va prendre al segle XVII. Els mobles, la decoració de les parets els estucs dels sostres, l'aspecte general, no han canviat gaire, excepte per les restauracions inevitables. A dins de l'herboristeria, fins i tot hi ha uns frescos de finals del segle XIV. La gent hi va de visita, sobretot els forasters, o a comprar-hi, això últim tant els forasters com els autòctons. És un lloc encantador que, a més, té el valor afegit que no entra dins dels llocs de visita obligada, de manera que fins i tot es pot aconseguir fer una foto sense que hi surti algun desconegut --cosa del tot impossible a d'altres llocs de la ciutat.

El cas de la farmàcia de Santa Maria Novella no és únic. A prop de la Santissima Annunziata, hi ha una farmàcia inaugurada el segle XVI. A la via Pietra Plana, hi ha la farmàcia on Dante Alighieri anava a comprar aspirines: està documentada des del segle XIV. A Florència, hi ha molts altres negocis històrics: llibreries, farmàcies, trattorie... I aquí, com que no són ni moderns, ni multiculturals, ni mestissos, ni progres, els conserven. Deu ser per això que ells tenen turistes que no pixen al carrer i nosaltres comiats de solter de britànics borratxos.