dijous, 30 d’octubre del 2008

Enyorança tecnològica

La casa nova on hem anat la Laia i jo és, com dèiem l'altre dia, a tocar del Duomo. Tant a tocar que ens desperten les campanes i , des del pati de davant de la porta, es veu la cúpula.
Tot i que és molt petita, això no és cap problema: només som dues persones (que a més no volen barallar-se) i només ens hi hem d'estar uns mesos. Ja n'hi ha ben bé prou. Ara, no té connexió a internet, ço que dificulta la comunicació amb tothom que enyorem i, esclar, l'actualització d'aquesta mena de diari florentí. Això últim ens provoca, com podeu imaginar, un immens contristament, sobretot cada pic que anem al bar de la cantonada, que té connexió wifi, i veiem al comptador de visites que hi ha gent que s'ho va mirant de tant en tant. No ens ho tingueu en compte.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Puc entendre això de l’apartament petit en previsió de l’allau de visites, però home, l’internet… bé, ens conformarem a saber de vosaltres quan baixeu al bar.
A veure si aneu aviat a sopar a ca l’Edoardo i ens expliqueu alguna altra recepta d’aquelles tan sucoses!
Una abraçada

Kala ha dit...

He visitat, per curiositat, el comptador i és de lo més curios. Tens "lectors del Canadà, de Costa Rica, de Grécia, ..." Qué saps qui són?

Anònim ha dit...

sembla que no, però al final tots hem acabat enganxats a la tecnologia! Com ho devíem fer abans per comunicar-nos?
Clàudia