dijous, 16 d’octubre del 2008

Nanos gigantum humeris insidentes

Al segle XII, el bisbe John de Salisbury va posar per escrit una cosa que sempre repetia el seu mestre, Bernat de Chartres (i que després ha repetit gent tan sàvia com Isaac Newton o els germans Gallagher): "Som com nans a sobre de les espatlles de gegants. Hi veiem més lluny, i coses que són més lluny, que no pas ells, no pas perquè la nostra vista sigui més bona o perquè siguem més alts, sinó perquè ells ens aixequen i la seva gran alçada s'afegeix a la nostra."
Aquest matí, a la plaça de la Santissima Anunziata, amb els alumnes asseguts per terra i a les escales, Fulvio Cervini ens repetia la frase de Bernat, i la utilitzava per recordar-nos per què és important l'estudi de la història de l'art i, en general, de la història. Nosaltres som el que som, tan cofois del nostre progrés i les nostres comoditats, perquè durant segles hem anat pujant a sobre de les espatlles dels gegants que ens han precedit.
Érem a la plaça per mostrar el desacord amb el decret llei que retalla el finançament de la universitat pública. Aquí, però, els estudiants no han parat les classes, ni han fet una manifestació, ni han fet vaga, ni han ocupat la facultat, ni han amenaçat els estudiants que volien anar a classe. No. Han fet les classes al carrer. S'han posat d'acord amb els professors i han organitzat les classes obertes a tothom que volgués aturar-se a escoltar una estona (la qual cosa, a Florència, vol dir també exposar-se a desenes d'objectius fotogràfics; a hores d'ara, segur que la meva foto penja d'algun àlbum Picasa).
I així, el mateix país que retira el carnet de conduir a algú per ser gai o que, segons La repubblica, dóna més d'un 60% de suport a Berlusconi o que té els policies municipals amb l'uniforme més ridícul de tot l'occident, és també el país capaç d'organitzar una protesta amb tanta càrrega simbòlica i cívica: el saber ofert --i obert-- a tothom que el vulgui. Davant de l'Ospedale degli Innocenti de Brunelleschi, una de les obres fonamentals del quatrocento florentí, una de les obres fonamentals per entendre el que som, s'ha fet ben nítid el sentit de les paraules de Bernat de Chartres, malgrat que sembla que hi hagi qui ens vulgui per sempre més nans incapaços de grimpar a cap esquena, incapaços d'imaginar com es poden canviar les coses.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Joder Hèctor, d'aquí a pertànyer a un moviment emancipatori i internacionalista n'hi ha bén poc... Que t'està passant, no canviis massa que després no tindrem de que discutir-nos... Una abraçada :)