dimecres, 1 d’octubre del 2008

Miracle

Això era que el germà Bartomeu, un frare dels servites, havia de fer un fresc amb l'Anunciació en una de les parets del santuari de la Santíssima Anunciació. Es veu, però, que o bé l'encàrrec li anava gran, o bé no se sentia capaç de reproduir com calia el rostre de la Santa Mare de Déu. Cal pensar que la segona opció és la bona; si no, la història perd bona part de la seva exemplaritat.
Sigui com vulgui, el fet és que el frare fou pres pel desassossec i el contristament en veient que no seria capaç d'acomplir ço que li havien demanat. Ai, pobre Bartomeu! En la seva tristesa, vessava llàgrimes irrefrenables per la seva malaptesa, mentre pregava a la Mare de Déu que l'ajudés. Llavors, a la pena, s'hi afegí una estranya somnolència que esdevingué profund sopor. Quan l'endemà es desvetllà, el germà Bartomeu trobà afrescada a la paret la faç bellísima de Maria, que un grup d'àngels del cel havien pintat mentre ell dormia. Obrat aquest primer prodigi, des de llavors, el poder taumatúrgic de la imatge no deixà de créixer, com tampoc la fe i devoció del sempre pietós poble florentí. No és cap broma: s'hi fan fins a set misses cada dia; al matí, entre les set i el migdia, fan una missa cada hora.
Història la qual, aquesta que us acabo de contar, que no pot deixar de suscitar-me uns quants dubtes,diguem-ne, teològics que plantejo amb modèstia a aquells que en sàpiguen més que jo.
Si la pintura la van fer els àngels, cal pensar que és l'autèntica efígie de Maria? Si és així, per què va vestida amb robes del segle XIV o XV i no amb robes del segle I? Vol dir això que la Mare de Déu es deixa endur per les modes terrenals? Si no és així, els àngels van inventar-se'n l'abillament? Llavors, quins àngels més mentiders. Si la pintura és producte d'un miracle angèlic, per què es despinta? Quin miracle és aquest que cada segle ha calgut fer-hi una altra capa de pintura a sobre? Quina mena de fe és aquesta dels germans servites que es permeten de retocar l'obra perfecta dels àngels del cel? Finalment, què va passar amb en Bartomeu? Per què no van fer sant algú capaç d'enganyar els àngels perquè li fessin la feina? I encara: si dormia, com va saber que ho havien fet els àngels i no, posem per cas, un altre monjo que volia escarnir-lo, la Mare de Déu que li venia de gust fer-se un autoretrat, cosa poc probable donada la modèstia divina de la Verge, o el mateix Déu Nostre Senyor en persona (o més aviat en tres persones)?
Ai, quantes coses que ens superen!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

jo de gran vull ser com Sant Bartomeu

Anònim ha dit...

i qui ets tu, anònim?

Anònim ha dit...

algú que vol ser taumaturg, ramillus!!!!