La façana de la basílica de la Santa Croce és també de mitjan segle XIX i sembla que, llavors que li van afegir la façana tenia un aspecte semblant a San Lorenzo. La façana nova, la va pagar un britànic protestant enamorat de Florència i la va dissenyar un arquitecte jueu (potser és per això que a la part de dalt de la façana hi va posar una estrella de David).
No cal fixar-s'hi gaire per adonar-se que la façana és una mena d'afegit. Només que te la miris per un costat, ja te n'adones.
Suposo que no hi hauria problema perquè fos un afegit --també ho sembla la façana de Santa Maria Novella--, però és que, en aquest cas, a diferència de la façana del Duomo o la de la catedral de Barcelona, la façana no té res a veure amb la resta de l'església. Santa Croce és una basílica franciscana, enorme, sí, però amb l'estil més aviat auster --teòricament auster-- dels franciscans. Per exemple, no té volta de creueria, sinó una coberta de fusta. En canvi, la façana, una mena de pastitx a partir del tabernacle d'Orcagna a l'església d'Orsanmichele, mostra tots els tòpics del neogòtic del segle XIX.
A Santa Maria Novella --« Nella venerabile chiesa di Santa Maria Novella, un martedì mattina, non essendovi quasi alcuna altra persona, [...] si ritrovarono sette giovani donne... »--, la façana també sembla un afegit, però em sembla que el cas és ben diferent. La part de baix es va acabar en època medieval; un segle més tard, Giovanni de Ruccelai, un dels homes més rics de Florència, va encarregar a Alberti que l'acabés. Alberti ni es va carregar ni va imitar el que ja hi havia fet, sinó que va fer la resta de la façana en un estil renaixentista, però d'una manera que lliga molt bé amb la part medieval.
Llavors, ens ha d'agradar o no ens ha d'agradar? Tot plegat recorda aquell acudit en què la Sally li demana al Charlie Brown com saps que un poema és bo i Charlie Brown li contesta: "Perquè t'ho diuen." Doncs això mateix.
4 comentaris:
No patiu, us llegim. Feu-vos però càrrec de que els vostres darrers articles són de mal comentar. Deixeu-nos llegir i païr les amenísimes dades que ens subministeu.
Per cert, previngueu als florentins i, en general, a tots els italians que no es deixin "calatravejar" mai més; no paga la pena.
Apreciat periodista accidental,
Es un plaer llegir els teus comentaris de la teva estada a Florencia. Pero, aixo vol dir que aquest any no podrem disfrutar de la teva extraordinaria i insustituible actuacio com a dimoni gros dels pastorets del pare manyanet?
Per cert, et volia demanar permis per penjar una foto teva de Lisboa (la dels turistes que respectin el silenci portugues...) a la meva pagina del facebook.
Molts records, Marc.
Benvolgut Marc,
He aconseguit de l'amable director que em deixi fer de dimoni sense assajar --amb la condició, difícil de complir, d'aprendre'm el paper. Per tant, per això, no cal que patiu.
Per descomptat, pots penjar la foto al facebook. Jo vaig trobar sensacional el graffitti. Era al costat del mirador de Santa Luzia i vaig pensar que l'autor tenia molta raó.
Publica un comentari a l'entrada