Come si può avere un centro storico ridotto così a parcheggio di motorini?

O el que és el mateix: "Com es pot tenir un centre històric reduït d'aquesta manera a aparcament de ciclomotors?" Això és el que em va dir una senyora a la Via de' Pucci, un carrer just al darrere del Duomo, és a dir, ben bé al mig d'aquest centre històric declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco.
Abans de dir-m'ho, en veu molt alta, a un pam de la meva cara, ja l'havia vista venir cap a mi fent crits per la vorera i jo que vaig pensar "ai, de bon matí i ja m'ha tocat la boja". Quan va ser a la meva altura, va emetre la seva queixa espontània sobre la gestió del patrimoni florentí, i llavors em vaig girar i vaig veure això:

Potser us en fareu una idea més clara amb aquesta altra imatge:

Com veieu, la senyora tenia una certa raó: si no tot el centre històric, almenys una part --la Via de' Pucci-- sí que s'ha convertit en aparcament de ciclomotors.No em vaig entretenir a comptar-los, però n'hi ha molts, de motorini.
La qual cosa ens pot fer reflexionar (si ens ve de gust, esclar) sobre el sentit d'això de "centre històric". És veritat que és el centre històric, però també és veritat que els florentins hi han de viure i han d'anar amunt i avall per treballar, trobar-se amb la gent, anar a estudi. Quan portes uns quants dies aquí, comprens que els florentins no poden, com els forasters, anar tot lo dia obsessionats per la, ehem, bellesa que et surt a cada cantonada (aquí un palau del segle XVI, ara una torre del segle XIII, ara el Baptisteri, en sec un fresc en una paret del carrer, allà l'Arno que passa mandrós sota el Ponte Vecchio, més enllà una estàtua d'alguna figura del Renaixement...); si ho fessin, pararien bojos. Així, viuen enmig de la, diguem-ne, arqueologia o de l'art, amb tota naturalitat, amb tota indiferència, com si Florència fos --bé, per a ells ho és-- una ciutat com qualsevol altra. Per tant, suposo que han de poder deixar el motorino en alguna banda, encara que això espatlli la foto, m'espatlli la foto.
Però encara hi ha una altra cosa: el centre històric --com ho és també el de Barcelona-- és una construcció moderna. Ep, amb això no vull dir que els edificis siguin falsos; només vull dir que, malgrat la senyora rondinaire, sort que Florència no es va quedar aturada al segle XV o XVI, perquè, si fos així, de moment tindríem un xoc olfactiu que ens deixaria tombats, perquè estaria, perdoneu l'expressió, tot ple de merda. La gent llençaria la brutícia per la finestra, el bestiar caminaria pel carrer, el terra estaria enfangat, de tant en tant trobaríem algú penjat d'una forca... El centre històric actual està pensat perquè el puguem mirar, però llavors, què hem de fer amb els ciclomotors?