Aquesta tarda, hem conegut la senyora Anna Maria dal Poggetto della Nave Martini. El nom no és de broma; és que la senyora és noble i té tots aquests cognoms. A més, també té uns quants palazzi al centre de Florència, en un dels quals ens instal·larem demà.
D'una banda, està bé, perquè estarem sols i a més serem tan a prop del centre que gairebé sembla que la cúpula de Brunelleschi ens hagi de caure al damunt. D'altra banda, ens sap una mica de greu, perquè aquestes setmanes, l'Edoardo ha estat amabilíssim i encantador: ha fet menges boníssimes, ens ha presentat gent, ens ha tractat com si ens coneguéssim de tota la vida. De tota manera, a partir d'ara, suposo que podrem ser nosaltres que el convidem a casa.
La casa és petita. Bé, petita no: minúscula, però per a nosaltres, que només hi hem d'estar quatre mesos i que a més hem deixat la gata a casa, ja n'hi ha ben bé prou. Sospitem que l'apartament on estarem és de fet l'antiga cavallerissa del palau, molt ben arreglada, això sí. Imagineu-vos quina mena de gent són els Poggetto della Nave Martini.
Ara bé, la casa té un inconvenient no menor: les visites --si n'hi ha; esperem que alguna sí-- no podran rebre l'acolliment que mereixen en aquesta nostra petita humil però acollidora llar.
1 comentari:
El pis és peque però sembla acollidor. La Laia va dir alguna cosa com dormir al menjador però vaja, jo, Laia, ho veig estretot eh! Però bé, no patiu que quan vinguem agafarem un ostello vicino per allotjar-nos!
Petoneeets
clo
Publica un comentari a l'entrada