Quatre segles després de cremar Savonarola, els florentins van posar una placa al lloc on havien rostit el conspicu frare dominicà, a la plaça de la Signoria, davant del Palazzo Vecchio. A la placa, s'hi recorda que Savonarola i dos frares més van ser cremats després del que va ser, segons diu la placa, una "iniqua sentència". Actualment, fins i tot està en procés de beatificació (proposat per l'arxidiòcesi de Florència) i, si no vaig errat, en general se'l considera un exemple de defensa de les idees pròpies davant de la intolerància i tot això. I és això darrer el que no acabo d'entendre, perquè, honestament, per molt que cremar algú sigui una cosa bastant lletja i que no s'hagi de fer mai, la veritat és que el paio tampoc seria ben bé un exemple de tolerància i respecte.
En els seus sermons al Duomo, per exemple, feia unes crides al penediment general, perquè, advertia, estava a punt d'arribar una mena d'apocalipsi, amb la corresponent ració de plagues, invasions i desastres diversos. Sembla que aquest coneixement li venia directament de Déu Nostre Senyor, o almenys això és el que ell proclamava sense cap mena de vergonya. És possible, se m'acut, que, amb aquesta intimitat, Déu volgués compensar Savonarola per haver-lo fet lleig, estrafet i amb una veu estrident i desagradable.
El fet, però, és que, tot i les característiques enumerades, el frare i el seu verb apocalíptic van guanyar-se una bona pila de seguidors i Savonarola, després d'aconseguir que els florentins fessin fora els Medici, es va convertir durant una època en l'autèntic dirigent de la república. Com a manaia
de facto, Savonarola va prohibir el carnaval, va obligar els ciutadans a dejunar i va fer que els nens denunciessin els seus propis pares si no observaven les lleis eternes. A més, al mateix lloc on després el van cremar a ell, va fer cremar, en rituals públics que anomenava "foguera de les vanitats", pintures i llibres que no responien a la seva idea de societat: això, encara que potser no és tan greu com cremar una persona, em sembla que tampoc no deu acabar d'estar del tot bé (uns segles més tard, al mateix lloc, els camises negres de Mussolini van fer més o menys el mateix: tots els dictadors tenen la mateixa por de la cultura, es veu). A més de llibres i pintures, fra Girolamo també feia cremar cosmètics i perfums, vestits massa atrevits o cars, peces de decoració luxoses, jocs de taula o miralls. En definitiva, tot allò que allunyava els homes i les dones de la llei eterna.
L'actuació de Savonarola no van servir per evitar que Florència patís fam i guerres, tot i que el frare havia promès que, si hi havia penediment, això no s'escauria. En canvi, sí que van servir al seu promotor perquè el Papa l'excomuniqués, la qual cosa no el va afectar gaire, perquè total, segons deia, el Papa era un enviat del dimoni (el Papa en qüestió era Alexandre Borja, dels Borja de Xàtiva, que, és cert, potser no era del tot exemplar).
En fi, per fer-ho breu: al final, el cremen i en llencen les cendres al riu Arno, perquè ningú pugui convertir-ne les restes en relíquies. És cert que va fer una mala fi, però també és cert, em sembla, que era un animal i un integrista i que el seu ego no cabia dins de la cúpula sota de la qual predicava. Francament, només ens faltaria que el fessin beat.
