Arrivederci

S'ha acabat. Sempre es diu que passa molt ràpid: deu ser que és veritat. A nosaltres, almenys, ens ha passat molt in fretta. I ara, ves, enyorarem veure la cúpula des del pati de casa, passejar per la Piazza della Signoria quan és de nit i no hi ha turistes, les pizzes (que, desenganyem-nos, no són com les d'aquí), el cafè (això sí que definitivament no és com aquí) i sobretot els bons amics que hi hem deixat: Beppe, Andrea, Alessia, Marco, Bilun, Irene i Edoardo...
S'ha de dir que gràcies a ells ha estat molt més fàcil: han estat amables, acollidors i generosos --moltíssim, potser més que hauríem sabut ser-ho nosaltres abans del viatge. Si no fos que som en el temps del Facebook, els correus electrònics i els vols barats, ara ens tocaria de començar una llarga relació epistolar, però no, això ja no es fa; més aviat el que passarà és que, de tant en tant, farem una escapada a Itàlia o ells a Catalunya. I la veritat: no ens sabrà gens de greu.

S'ha acabat, doncs: bacioni i petons a tothom qui heu anat llegint amb paciència aquestes lletres. També heu fet que ens sentíssim menys sols.