Miro de no donar-hi gaire importància: hi ha molta gent que se'n va lluny de casa i molt més temps que no pas jo. Com s'ho fan per no enyorar-se, per no patir pels que es queden, per no fer patir els que es queden? Suposo que n'hi ha que donem massa importància a les coses. Marxes un temps, tornes i ja està: la gent no t'oblida, ni t'estima menys, ni passa gaire res, però, tot i sabent-ho, costa una mica.
Si fes cas dels senyals, hauria de pensar que la cosa serà complicada, però no hi crec, o sigui que les tres hores de retard al Prat, sense cap explicació, no són sinó això, tres hores de retard. A l'aeroport ja m'hi esperava l'Edoardo, el noi a casa del qual m'estaré ben bé un mes. Quan he pujat a la seva machina i he vist que tenia posada música clàssica m'ha donat confiança (reconec que és una ximpleria: els fills de puta dels nazis cremaven els jueus mentre escoltaven Wagner). No fa bo el tòpic dels italians: no és ni cridaner, ni expansiu, ni teatral. En canvi, és seriós, però molt amable. Parla a poc a poc i l'entenc molt bé. És prou gentil i mentider com per dir que el meu italià no està tan malament. Després, ara sí per fer bo el tòpic, m'ha dit que tot bon italià ha de saber on es menja la millor pizza i m'ha dut a no sé on, ben lluny del centre, a menjar una pizza que no sé si era la millor però que, almenys, era boníssima: els tomàquets que es desfeien a la boca, la mozzarella suavíssima, les fulles d'alfàbrega natural... Després, al damunt, ens han convidat a un limoncello. En resum, no m'he apropat al centre de la ciutat encara: ben mirat, si el que volia era no ser un turista, avui no ho he estat gens.
dissabte, 27 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
No m'agradaria dir que amb la distància guanyes, però sí que és bonic saber de tu, veien-te en una habitació florentina des de l'skype de la Laia, o llegint el vostre bloc.
Que vagi bé!
Que contents estem de saber que estàs bé. Sobretot espera a la Laia i no facis com vaig fer jo: Tornar abans d'hora i no gaudir del que havia decidit. Així que si t'anyores, truca, escriu i parla..
Un peto ben fort
Cris, Miquel i Joan
Ahir li deia a la Laia que em feu molta enveja (sana, és clar). Gaudiu molt d'aquests mesos, i no penseu en la tornada, que un cop agafeu el ritme us farà molta pena, segur. A més, ara amb això de "l'internet" s'escurcen les distàncies i amb les companyies barates de vol per ben poc sou altre cop a casa un cap de setmana o qualsevol de nosaltres us ve a fer companyia!
Un baccio!
PD: feu el favor de cercar-me un italià que valgui la pena.jeje
gràcies a aquesta finestra que heu obert, seguirem l'estada a la bota. Gaudiu de cada moment!!!!!!!
Molts petons,
Núria, Jaume, Dídac i Guim
T'afegeixo als meus "favorits". T'aniré seguint. Bona estada i bona sort!
Jaume
Buona Sera!!
Com i ta va??
Recorda que nomes tens 2 mesos per a buscar una pizzaria que facin pizzes sense formatge
Buscar una casa amb vàries habitacions pels teus amics viatgers.
Pensar una bona ruta per fer-nos!!
Bona primera setmana!!
Veig que finalment t'has apuntat al "rollo" del bloc, estic segur que ens donarà "vidilla".
Una abraçada... conseller!!
kike
Benvolgut Conseller, Crec que ja hauriem de fer saber qui sou i la vostra veritable missió que teniu encomanada.... per cert qui són les dones mig despullades que hi ha a la capçalera del blog?
Publica un comentari a l'entrada