Aportacions espanyoles a la cultura universal

Hauria d'explicar alguna cosa del que vaig escriure ahir. Evidentment, no crec que l'Autònoma sigui millor per tenir més mitjans o per estar millor pintada. Suposo que el que realment fa bona una universitat són els professors (bé, i la recerca; però hem de suposar que si els professors són bons és perquè fan recerca, no?) i haig de dir que les professores que he tingut avui eren realment bones, malgrat que el sostre sembla que ens hagi de caure al damunt a cada moment.
Dit això, també haig de dir que, de moment, i amb l'esperança de poder canviar d'opinió (ben mirat, només fa un parell de dies que sóc aquí), això de l'Erasmus em sembla acadèmicament nefast. Que quedi clar que dic acadèmicament, no personalment. M'explico. Quan estudiava Periodisme, vaig tenir un professor molt bo que havia passat una temporada als Estats Units. Un dia, va comentar que, molt millor que anar a l'estranger durant la llicenciatura, era millor anar-hi per fer algun projecte de recerca, o un doctorat, o un postgrau. Llavors, no en vaig fer gaire cas, però aquests dies hi he pensat. Per més bona que sigui la universitat de destí, els erasmus aprendrien (aprendríem) molt més a casa (bé, sempre que hi hagi voluntat d'aprendre alguna cosa, esclar). La mateixa estructura de la beca empeny l'estudiant a fer assignatures de lliure elecció que no tenen relació amb el seu currículum. A més, per més voluntat que s'hi posi, l'idioma (i aquí s'hi poden fer tantes excepcions com es vulguin) és un obstacle per poder aprofitar --acadèmicament, insisteixo-- l'estada a l'estranger. En fi, la cosa es podria organitzar millor. Només caldria, per començar, que realment t'obliguessin a aprendre més o menys bé l'idioma per poder marxar (i no aprofitar l'estada per aprendre la llengua), que l'estada es preparés amb temps i que les dues universitats es posessin d'acord per combinar els respectius plans d'estudis i que, per tant, les assignatures que fas a fora complementin les que estàs fent a casa. O bé que les estades fossin, com deia aquell professor, després de la llicenciatura, per fer-hi alguna cosa en concret.
Evidentment, no dic que l'experiència personal i tot plegat no estigui bé: vas a l'estranger uns mesos, aprens una llengua nova (en teoria: molts erasmus --i això és molt habitual entre els espanyols-- acaben compartint pis amb els seus conterranis, de manera que practiquen molt la llengua que ja saben; en altres casos, acaben parlant l'anglès que ja mig sabien), coneixes gent... bé, totes aquestes coses per a les quals se suposa que serveix passar un temps a l'estranger i que, indubtablement estan molt bé --també per a mi, que ja no tinc edat per fer l'Erasmus, diguem-ne. (Per cert, qui diu que els espanyols no exporten res? Aquí, cada setmana s'organitza un macrobotellón en una plaça. Qui ha tingut la pensada de fer aital aportació a la cultura italiana? Evidentment, els estudiants espanyols, entre els quals, com sabeu, no em compto de cap manera.) En resum, si tot aquest muntatge només serveix per aprendre una llengua i conèixer gent, no sé si paga la pena. Potser sortiria molt més a compte (no al govern, que ens dóna una quantitat que és gairebé una ofensa, però sí almenys als papes que paguen l'estada dels nens aquí, vista la tendència que tenen els estudiants del meu país a no treballar ni per mal de morir) anar a una escola d'idiomes, apuntar-se a un camp de treball o anar-se'n a collir raïm a França.
Ben mirat, potser l'única cosa que passa és que, malgrat els anys i els esforços, encara sóc massa seriós.