Itàlia 1-Zacarias 0

Han guanyat el primer assalt, però no el combat. De fet, la burocràcia de la universitat italiana m'ha tombat al primer cop: ni m'han volgut atendre. Perquè t'atenguin a l'Oficina de Relacions Internacionals el dilluns, has d'apuntar-te a una llista el divendres abans. Per tant, a les 9 del matí, ja no calia fer cap cua. En realitat, no és estrany que no puguin atendre tothom com cal, perquè només obren dilluns, dimecres i divendres al matí. Ja hauria hagut de sospitar alguna cosa sobre el funcionament de l'ens quan van publicar els horaris i l'oferta d'assignatures la setmana passada. Un cop vistos, ha resultat que la taula d'equiparació que havia fet amb la coordinadora de l'Autònoma ha servit exactament per a res, perquè no fan les assignatures que jo volia fer. Això implica que hauré de fer tot de paperassa que hauré d'enviar per fax a Bellaterra i que haurà de tornar després cap aquí. Encara sort que m'ha tocat això en l'època del correu electrònic i l'Skype, perquè altrament no sé com ens ho faríem.
El pitjor, però, no és això: he anat a classe. Els edificis i les aules cauen a trossos literalment. L'Autònoma, al costat d'això, és com Harvard. És cert que fem les classes en palazzi del segle XVI, però, Mare de Déu!: cadires velles, sense projectors ni ordinadors a l'aula (la professora d'Història de la Fotografia ens ha confessat que havia portat el seu portàtil de casa, perquè en tot el departament només n'hi havia un; i pensar que a l'Autònoma hi ha un ordinador i un projector a cada aula), amb uns fluorescents (els que funcionen, esclar) que, vejats miracle!, aconsegueixen fer més foscor que llum...
Per acabar-ho d'adobar, els professors estan en lluita contra un decret llei que el govern Berlusconi ha aprovat amb traïdoria a mitjan agost, sense discussió parlamentària ni res que se li assembli. Sembla que el decret retallarà brutalment el finançament de la universitat pública fins al punt de proposar que les universitats es converteixin en fundacions privades. Tot això, a mi, no em va ni em ve gaire, excepte pel fet que hi ha professors que, en protesta contra Berlusconi, no faran classe en tota la setmana. Encara sort que això m'ha passat a Florència i no, posem per cas, a Palència.