Mitologia

Aviat --i jo ja no sé si és bo o dolent-- això del cristianisme serà per als europeus una cosa tan remota com la mitologia vèdica, grega o egípcia. Vaja, serà una altra mitologia. Llavors, entrarem als museus i a les esglésies i farem com els turistes a les ruïnes de Tailàndia o a les piràmides d'Egipte; és a dir, no entendrem re i direm 'oita, que és gran, això!', 'caram, com s'ho devien fer sense grues', 'és increïble que això ho fessin fa tants d'anys!'.
Arribats a aquest punt, per llegir Verdaguer, necessitarem un aparat de notes que ens expliqui què era allò de la Passió, i quan vegem segons quin quadro en un museu direm el que vaig sentir dir a una noia espanyola l'altre dia a la galeria de l'Acadèmia: "Mira, a esta gente, les salen llamas de la cabeza." La gente eren els apòstols; les llamas, eren les llengües de foc de la Pentecosta.